KONNICHIWA!
Hola gent d'Alzira Jove, sóc Carles i em trove al Japó trevallant a "Parque Espanya".
València és un lloc molt reconegut pels nipons, el que passa és que sempre és pel mateix: les taronges,la paella i, sobre tot, les falles. Els japonesos creuen que fan bones paelles, però res comparables a les que fan qualsevol de les nostres mares a València. Sol dir-vos que un dels ingredients en les paelles japoneses és el xorís!! Però no vos preocupeu, ja estic jo ací per a demostrar el que és una autèntica paella, ja que l'únic valencià aquest any sóc jo.

Be, vull parlar-vos de les geishes, sobretot les de Kyoto, una ciutat meravellosa i sorprenent.
Primer que tot dir-vos que les geishes no són com molta gent creu prostitutes, més bé xiques de companyia. La traducció literal de "geisha" seria alguna cosa així com: "persona que domina les arts", ficat que "gei" en japonés és art. Actualment hi ha molt poques geishes, ficat que les joves japoneses actualment tenen altres aficions i estudis.

En un primer moment aquestes xiques passen a viure a casa d`una geisha, anomenant-se així "maiko"(aprenent de geisha), la qual les mantindrà i les ensenyarà totes aquelles coses necessàries per a ser una bona geisha. Aprenen música, tant per poder cantar, com per poder tocar els instruments típics japonesos, també dansa, la cerímonia del te (visita obligada per a qualsevol turista del Japó), en la qual es serveix el te, però fent d'aquesta acció tot un ritual.

El preu d'una geisha és molt variat, ja que depén del grup, tant de clients com de geishes que es requereixen, així com el temps que es vaja a passar amb elles, i sobretot per les atencions que el client demane. Sí és veritat, que alguns clients requereixquen atencions de tipus sexual, pagant així a alts preus, ficat que una geisha no sols farà l'amor, sinó que convertirà l'acte sexual en un autèntic ritual ,ja que, com la majoria de japonesos, coneixen les arts del massatge a la perfecció.

En l'actualitat es difícil trovar-se geishes normalment, però en Kyoto a la primavera solen eixir a passetjar sobre les 7 o 8 de la vesprada per dirigir-se a la cerimònia del te, o també és posible vore-les a altes hores de la nit eixint o entrant a alguna de les seus cases o simplement pujant o baixant a algun dels cotxes dels seus clients.

Actualment no hi ha moltes joves interesades en aquesta formació. Per aquest motiu els japonesos han creat escoles de geishes per a estrangers o simplement per a aquelles turistes que com a experiència es plantegen transformar-se en una d'elles. A Kyoto, per un módic preu, et poden transformar en una geisha i acompanyar-te en un recorregut per la ciutat com si de la geisha més important es tractara.

És fantàstic poder observar a una geisha de prop, ja que te n'adones del trevall que comporta la transformació d'una xica normal en una geisha. Començant per la vestimenta, anomenada "kimono", la qual es tarda un llarg temps en col.locar, ficat que està formada per diferents peces. Està el·laborat per fantàstics teixits amb impressionants estampats i que pot arrivar a valdre preus elevadísims. Després la perruca, adornada per diferents joies, i una de les característiques més importants i que més temps es tarda en preparar és el maquillatge, que cobrirà tota la cara, el coll i part de l'esquena, que curiosament forma una espècie de cor.

Són molt vergonyoses, i és difícil, per a un simple turista, aconseguir una bona fotografia amb elles. La meua experiència va ser molt curiosa. Vos conte: Va ser a una de les meus escapades a Kyoto per primavera, sobre el 8 d'abril, en la que la meua major il·lusió era presenciar el "sakura" (flor del cirerer),per la meravellosa transformació de la ciutat i, com no, fotografiar a una geisha o per defecte una "maiko",(ja que un de les meues majors aficions és la fotografia). Doncs be, ens dirigim a Kyoto una amiga i jo per passar dos dies a la ciutat. La primera nit fent un passeig per "Gyon" (barri típic de Kyoto), ens trovem la primera geisha, la qual es trovaba parada a una cantonada esperant un taxi. Clar amb l`emoció i com si d`un periodista del New York Times es tractara, allà que em dirigeisc per fer-li la foto ("shashin" en japonés) i jo molt educadament li vaig dir; "Sumimasen, shashin totte ageru?", alguna cosa així com "perdone, ens podem fer una foto?", al que ella ràpidament i sense cap mirada cap a mi, va pujar al taxi que desafortunadament arrivaba en aquell moment. Vaig pensar que era massa tímida per fer-se una foto. Be, passaven els dos dies i jo que desesperadament buscaba una geisha per fer "la foto de l'any", em clavaba per tots aquells carrers oscurs i menuts que trovaba, però sense cap resultat.

Finalment l´última nit i pensant que s'amagaven de mi, casualment ens trovarem a un dels parcs més famosos de Kyoto una geisha. Però com no: hi havia un problema. La xica en questió es trovaba sopons amb dos xiques més i amb un senyor, que per les seues característiques, semblava ser el seu client. Clar, ells estaven en mitat d'un sopar, i nosaltres no ens atreviem a interrumpir-lo. Finalment, i amb el "morro" que em caracteritza, em vaig arrimar fins a ells i molt educadament i amb veu de no haver trencat mai un plat, li vaig fer la gran pregunta; "Sumimasen, shashin totte ageru?,onegaisimasu! ("perdonen, podria fer-li una fotografia, perfavor?) La taula sencera es va girar cap a mi, per cert, no amb molta bona cara, i ella (la geisha), li pregunta al seu clien si podia, explicant-li que erem turistes i que era normal fer-se una foto amb una geisha. El client després d'uns instant de reflexió va acceptar, deixant fer-nos la foto i fins i tot fent-la ell!! Per fi, dessitg complit!!

Be, aquesta és la historia, espere que vos haja agradat. Si vos interesa hi ha un llibre molt interessant sobre una geisha que és va revetllar un poc contra la societat japonesa. S'anomena "Memòries d´una geisha". És un llibre prou famós, però ara no recorde l'autor. Possiblement siga japonés.

Vinga un gran besot per a tots, records a tota Alzira

ADEU!! MATANE! (Fins prompte!)